Parròquia de la

Mare de Déu de Betlem

 

c. Xuclà 2, 08001 Barcelona

933183823

mdbetlem15@arqbcn.cat

Visita Turística al temple de la Mare de Déu de Betlem

 

Capella del Sant Crist

La decoració d'aquesta capella data de 1954, amb pintures murals de Joan Montcada i Planas i relleus amb la tradicional representació de la Mare de Déu i de Sant Joan al costat de la creu, obra de Tomás Bel i Sabatés.
El Sant Crist és obra de Josep Serra, policromat posteriorment per Manuel Sants.

Maria Sant Crist sant Joan

En veure la mare i prop d'ella el deixeble a qui l'estimava, Jesús li va dir: «Dona, aquí tens el teu fill»

Devallament
Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu. 27, 57-60
En fosquejar va arribar un home ric de Arimatea, anomenat Josep, que era també deixeble de Jesús. Aquest va acudir a Pilat a demanar-li el cos de Jesús. I Pilat va manar que l'hi lliuressin. Josep, prenent el cos de Jesús, el va embolicar en un llençol net, el va posar en el sepulcre nou que s'havia excavat en una roca, va rodar una pedra gran a l'entrada del sepulcre i va marxar.


sant Crist sostre

 Deixebles Hort
 
   
Lc 22, 39-46

 39 Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
    40 Arribat al lloc, els digué: 
     —Pregueu demanant de no caure en la temptació. 
    41 Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava 42 dient: 
     —Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
    43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. 44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. 
    45 Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. 46 Els digué: 
     —Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. 

 

Jacint Verdaguer

El poeta i sacerdot Jacint Verdaguer (Folgarolas, província de Barcelona, 17 de maig de1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) va dedicar un himne al «Al Sant Crist de Betlem», publicat per primera vegada al Pensament Català (6-V-1900). Verdaguer el volia incloure al llibre Barcelona, però va sortir a Barcelonines (1925). És tracta d’un himne a la imatge del Sant Crist de la parròquia de Betlem, on Verdaguer va obtenir un benefici l’any 1898, després d’haver-se resolt el seu conflicte amb la jerarquia eclesiàstica. És un poema personal i religiós. Evoca una etapa de la seva biografia (de conflictes i problemes), expressa la devoció a la figura del Crist i resumeix els ideals de resignació i caritat cristianes.

Heus ací el poema:

Peus sant cristA vostres peus que adoro,

Jesús, clavat en creu,

misericòrdia imploro.

Mai més pecar, Déu meu!

Són vostres llagues santes

la font de la salut,

que a beure a vostres plantes

tot Barcelona acut.

Consol de qui sospira,

de l’infortuni abric,

al moribund que expira

no li queda altre amic.

Vós sou d’aqueix sant temple

lo gran predicador.

Aquell que vos contempla

se sent fletxat lo cor.[...]