Visita Turística al temple de la Mare de Déu de Betlem
Història
1460 - Inici de la construcció d'una capella sota la advocación de Santa María de Belén
La devoció a la Mare de Déu de Betlem és una tradició molt antiga a Barcelona. El Dietari de la Generalitat de 1460 diu que en l'anomenada Plaça dels Bergants, el 26 octubre 1460 el príncep Carles de Viana va posar la primera pedra d'una capella sota l'advocació de Santa Maria de Betlem, encara que els esdeveniments de l'any següent van motivar que aquesta construcció no es dugués a terme .
Llibre de Comptes del
Consell de Cent
Al Llibre de Comptes del Consell de Cent del segle XV consta ja,
anualment, una partida per a la despesa del llum d'oli que il·lumina la
Capella de Betlem ... que es troba a la part alta de la riera de Còdols,
gairebé exactament on està ara el nostre temple.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol.I (1411-1539). Josep Maria Sans i Travé
1522 - Sant Ignaci de Loiola visita Barcelona i estableix la Companyia de Jesús en aquesta ciutat
Després de fundar a París la Companyia de Jesús, el 1534, Sant Ignasi va tenir interès en què Barcelona fos una de les primeres ciutats en què s'establís la Companyia. El P. Antoni de Araoz, el primer jesuïta enviat a Barcelona, va arribar l'any 1539. En 1553 els jesuïtes van obtenir permís dels Consellers de la Ciutat Comtal per edificar una església: en el mateix lloc de la capella i de l'església actual. Van ser molt ben acollits a la ciutat i es van fer populars sota la denominació dels "Íñigos". La demanda de tots els que volien fer els "Exercicis" era tal que ni havent deu pares es podria satisfer a tots.
Sant Ignasi en èxtasi a la ciutat de Barcelona. Gravat de Francisco Gazan, 1693
1714 - Construcció d'una nova església barroca
Després
de l'11 de setembre de 1714 es va construir una església nova, d'estil
barroc, beneïda l'any 1729 i conclosa totalment tres anys després. Les
obres van ser dirigides pels jesuïtes Tort i Pau Diego de Lakarra,
arquitecte i escultor respectivament, segons el projecte elaborat pel
barceloní Jospe Juli. L'interior era lluminós i la decoració de les
tribunes interiors cridaven l'atenció.
Quan el rei Carles III va expulsar els jesuïtes d'Espanya (1767) els
religiosos van haver d'anar-se'n. Fins a la creació de la Parròquia de
Betlem l'any 1769, el temple va romandre tancat. La permuta signada el
1771 entre la Corona i la Mitra de Barcelona va impossibilitar
definitivament als jesuïtes recuperar la propietat de Betlem.
El 1907 l'espasa de Sant Ignasi, custodiada a la Parròquia va ser
retornada a la Companyia de Jesús i, el 1922, la resta d'objectes del
Sant venerats com relíquies.
L'església de Betlem i la Rambla, 1845. Gravat
d'Adolphe Rouarge, imprès per Chardin a París.
1936 - Un segon incendi torna a destruir el temple durant la Guerra Civil espanyola
Tot just començada la Guerra Civil Espanyola, el 19 de juliol de 1936, grups anarquistes van incendiar el temple. Únicament van quedar en peu la façana i les parets laterals.
 |
 |
 |
 |
 |